La paraula de la setmana…VINS BIODINÀMICS!!!

Anuncis

La paraula de la setmana…LA CARMENÈRE!!!

La seva història és  tota una troballa. El seu origen el trobem a la regió de Medoc, a Burdeus (França). Va ser un dels ceps més cultivats a principis del segle XIX, però amb la fil·loxera, van pensar que s’havia extingit. No va ser fins a principis del segle XX que Jean-Michel Boursuquot, enòleg francès, va descobrir que unes vinyes a Viña Carmen Chile que pensaven que eren de Merlot, tardaven més del compte a madurar. Després de fer uns anàlisis van donar per redescoberta la varietat Carmenère, convertint-se fins l’actualitat en un tret identitari del vi de Xile.

La podem trobar també als Estats Units (Califòrnia i Washington), Austràlia i Nova Zelanda. I altres noms amb la que la podem trobar són: Cabernella, Bouton Blanc, Grande Vidure, Grand Camernet, Carbouet, Cabernet Carmenere, Karmene.

CarmenereLa seva planta pot donar rendiments molt alts, però si vos obtenir vins de més qualitat, s’ha de retallar els sarments i fullatge. Es caracteritza pe tenir una maduració més tardana que la resta. La seva coloració la trobem entre el vermell carmesí i el porpra.

Com a aromes primàries trobem fruits vermells com les maduixes o gerds, i fruits negres com les mores, grosella, prunes, a més de notes vegetatives. Tot plegat compotat i molt concentrat. I pel que fa a les aromes secundàries predominen la canyella, el cafè, el cacau i el cuir.

IMG_20160306_205035Els seus vins tenen estructura amb uns tanins de intensitat mitjana-alta, però són més lleugers que els dels seus semblants Cabernet Sauvignon i Merlot. Llargs en boca amb potència al paladar, opulents, elegants, intensos en color.

Avui hem pogut gaudir del Cono Sur i del Pérez Cruz juntament d’una calçotada i carn a la brasa. Dos vins tocats per la fruita pròpia de la varietat, però de dues zones i amb processos d’elaboració diferents. Com les notes vegetatives i torrades del segon , pels mesos de barrica.

Amb què us els prendríeu vosaltres??

Salut aVInturers!

Elisabet Cots Foraster

La paraula de la setmana…l’ACIDESA!!!

copa sistema nerviosL’acidesa, és una de les característiques més importants en la elaboració d’un vi. Aquest element és com el nostre sistema nerviós. Està present en tots els vins (encara que posant èmfasi als blancs), i els aporta frescor i vivacitat.

Com sempre, els excessos no són pas bons, i en el cas de l’acidesa passa el mateix. Un excés d’aquesta farà que notem la seva verdor, que denotarà la falta de maduresa del raïm al recollir-lo. L’acidesa “aprima” els vins, els hi resta cos. Ara bé, una massa baixa acidesa pot fer que un vi sigui pla, no tingui forma, i tampoc volem això.

Aquesta acidesa està composta de diferents àcids, que ens els podem trobar en estat lliure (que són els derivats del propi raïm à són el màlic, el tàrtric i el cítric ) o en estat compost (derivats de la fermentació à són el succínic, acètic i làctic). Les fermentacions contribueixen a la transformació, desaparició o aparició dels diferents àcids. Un clar exemple del que ja hem parlat és el de la fermentació malolàctica, amb la que passem de l’àcid màlic al làctic, us en recordeu?

àcid

Dos altres conceptes a diferenciar són l’acidesa total i l’equilibri de l’àcid amb altres substàncies. La primera es refereix a la suma dels efectes dels àcids presents al vi. Influeix directament a la bona conservació. I pel que fa a l’equilibri de l’acidesa amb altres substàncies (alcohol, tanins i sucres), influeix fonamentalment en el gust del vi.

Salut aVInturers!

Elisabet Cots Foraster

La paraula de la setmana…la MACERACIÓ CARBÒNICA!!!

Es fa durant el procés de fermentació? Abans? Després? Que es digui carbònica significa que s’afegeix CO2 ? Quan? Són més frescs els vins? Què aconsegueixes amb aquest procés?

Doncs no aniríeu tant desencaminats! Anem per parts. La maceració, en general, és el procés pel qual aconseguim extreure unes de les qualitats més importants en l’elaboració del vi, el color i aromes. Es deixa el most (abans de fermentar) en contacte amb la resta de parts sòlides (polpa, rapes, llavors, etc.) en un mateix dipòsit, que pot ser tant d’acer com de fusta. És un procés que pot durar entre 1 i 4 setmanes. N’hi ha de diferents tipus (en fred, en calent de la verema, en mig del procés enriquit amb alcohol, pel·licular …), però avui ens centrarem en la “CARBÒNICA”.

maceració carbònica

(Foto del procés de maceració carbònic de Llumac)

Aquesta última, es tracta d’una tècnica que consisteix en posar els grans de raïm sencers en una tina, en la que s’hi pugui aplicar una certa pressió (de 2 atmosferes) i s’hi mantingui el fruit sense oxigen, és a dir en una atmosfera de CO2.

La fermentació que es comença amb aquest procés, és l’anomenada anaeròbica (sense oxigen). Per contra, la aeròbica és la que té presència de oxigen, a la qual passem després del 7 o 10 dies passats de la maceració. El raïm explota (de la saturació de CO2), es desencuba, premsa i llavors fermenta amb els llevats.

Com són els seus vins? Doncs d’un color violeta brillant. Frescs, lleugers, llaminers, fruitals, fàcils de beure i maridar. Amb aromes i sabors on surten el caramel, llaminadures, amargor i astringència equilibrats

I per acabar, alguna recomanació. S’han de consumir joves, ja que s’oxiden amb facilitat i queden llavors gustos verdosos, vegetals i astringents.

 

Salut aVInturers!

Elisabet Cots Foraster

La paraula de la setmana…LA CINSAULT!!!

De bones a primers el seu nom pot ser que no ens soni. El seu origen el trobem a França, tot i que també s’ha plantejat que vingui d’Àfrica. Actualment es cultiva també sobretot a Turquia, Sudàfrica, Australià, Italià, Xile, Argentina y Estats Units, particularment a Califòrnia.

cinsault

Rep molts noms diferents, a Sudàfrica l’anomenen HERMITAGE, aquella que creuant-la amb el Pinot Noir van crear la varietat de la que parlàvem la setmana passada, la Pinotage. Aquí parlem de la CARINYENA o SAMSÓ.  És tradicional del Penedès, però a Catalunya també es cultiva a les DO Conca de Barberà, AOC Costers del Rosselló, DO Costers del Segre, DO Empordà, DO Montsant, DO Tarragona i DO Terra Alta.

fulla carinyenaLa seva planta és bastant productiva i la seva brotació lenta, el que fa que no sigui sensible a les gelades. A més és resistent a la sequera, encara que amb la humitat agafa malures.

Els gotims són compactes i petits, i els grans són mitjans. De color blau negre i si el mengéssim com a raïm, te un gust dolcet.

Aporta normalment aromes a panses, pruna, fruita compotada o en almívar.

Els vins que dóna són  frescos, fruitals, elegants, amb poca intensitat de color. S’acostuma a utilitzar per vins rosats, i poques vegades se’n fan vins monovarietals. Acostuma a suavitzar l’amargor i tanicitat de varietats com la garnatxa, syrah i cabernet sauvignon, amb els que es fan bons cupatges. La seva acidesa és mitjana, ja que es troba i cultiva bé en climes càlids

Combina molt bé amb plats mediterranis com arrossos o guisats i altres plats cuinats amb herbes mediterrànies.

Salut aVInturers!!

Elisabet Cots Foraster