La paraula de la setmana…el VI DE GEL!!!

Doncs com tants d’altres noves creacions o troballes, va ser un descobriment per accident. Del primer que se’n té notícia és al 1794, quan uns viticultors del nord d’Alemanya tot esperant el moment idoni de la maduració del raïm, van ser sorpresos per una precoç entrada de l’hivern que va congelar parcialment una part del raïm. Van decidir continuar amb la seva vinificació i, a diferència del que s’esperaven, en va sortir un vi ben gustós, aromàtic, dolç i a la vegada d’una acidesa intensa.

Amb aquesta breu introducció sobre el seu origen, ens en podem fer una mica la idea de com s’elabora, oi?

Les varietats per excel·ència són el  Riesling i Gewürztraminer, però també s’utilitzen el Sauvignon Blanc, Albariño, Chardonnay, entre d’altres.

raïm gelatDe forma natural es produeix a Alemanya, Àustria, França, part nord dels USA i part sud del Canadà. Per tal que es produeixi la congelació desitjada ha d’estar al voltant dels -7ºC, sense baixar dels -13ºC, ja que seria contraproduent. La verema es fa de matinada, per mantenir el raïm el màxim de congelat i portar-lo ràpidament a la bodega. El premsat s’ha de fer abans que els grans es descongelin. I el procés de fermentació és més lent del normal, pot allargar-se de dos a tres mesos ja que no és dóna de forma immediata. Això passa perquè les condicions de fred que fan que es congeli l’aigua del raïm, fa també que els sucres, entre d’altres, quedin molt més concentrats.

Aleshores, per aquesta països on el clima no és tant fred, hi ha algun altre procés amb el qual s’intenta aconseguir el mateix beuratge, però de forma artificial. És el cas d’aquí, on el més conegut és el que fa Gramona. Hi ha principalment tres mètodes. A grosso modo, la criomaceració consisteix en congelar el raïm en el punt de maduració desitjat i extreure després el most; la crioconcentració es basa en l’eliminació d’aigua mitjançant el fred tant sigui del raïm, del most o del propi vi i així potenciar la concentració d’altres components, com els sucres; i el Pepin-Gasquet, amb el que el vi és prerefredat en un tanc a -22ºC que va centrifugant mentre es va formant gel a les seves parets i llavors al final es separa el gel del most.

Per acabar, una petita aportació de maridatge. En general funciona com un vi dolç, així que combina bé tant amb postres, diverses fruites, com amb foie, o simplement degustant-lo durant el sobretaula.

Què us ha semblat? Us ve de gust de tastar-ne? A mi sí! I també de saber més coses d’aquesta altra varietat que el fa possible, el Gewürztraminer. En parlem la setmana que ve!!

Elisabet Cots Foraster.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s