La paraula de la setmana…EL MARIDATGE!!!

Mira que considero que hi ha molts temes dins el món del vi on ens hi podríem detenir més, ja sigui per donar-ne més informació, per descobrir-ne, crear debat, etc. Però el tema del que anomenem “maridatge” crec que podria ser dels més extensos.

Sabeu d’on prové la paraula? Doncs, com en molts casos, del francès. Mariage, el que significa matrimoni i és el que es vol aconseguir entre el vi i el menjar.

Aquí “para gustos, colores” . I és que amb això, fins ara hi havia com unes “normes” que es podrien reduir amb la típica frase de “amb la carn negres, i amb el peix blanc”. D’alguna manera més extensa, aquestes serien algunes orientacions:

  • Vins blancs: per aperitius, entremesos, embotits lleugers, mariscos, sopes i cremes.
  • Vins rosats i negres lleugers: amb plats lleugers, fregits, arrossos, salmó, entrepans i formatges frescos, tendres i semi curats.
  • Vins negres amb cos: amb carns vermelles rostides, guisades o estofades, formatges curats i secs.
  • Vins licorosos i dolços: amb postres dolces, postres de músic i gelats.

maridatge

Però en realitat a cadascú li pot agradar menjar diferents aliments amb diferents vins. La qüestió rau en què aconsegueixis potenciar tant el menjar com el vi en el teu paladar. No pot ser, o no hauria de ser, que el menjar amagués el sabor i aromes del vi, ni viceversa.

Hi ha altres factors que poden canviar les nostres percepcions i gustos al harmonitzar un vi. I és que depèn dels ingredients amb els que s’ha elaborat un plat i la manera de cuinar-los. És diferent un peix al forn amb guarnició que a la planxa, o una carn a la brasa que estofada, unes verdures al vapor o que siguin saltejades, un risotto amb diversos ingredients com a acompanyants que una paella, etc…

Podem parlar bàsicament de dos tipus de maridatges. Per similitud, on buscarem que el vi tingui propietats semblants a les del menjar. O per contrast, on podrem acompanyar per exemple un menjar greixós i salat com el foie, segons quin formatge o també els picants, amb un vi blanc, fresc, afruitat i/o dolç.

Altres recomanacions per guiar-vos, algunes agafades d’en Joan Roca (del Celler de Can Roca) són:

  • Si tenim més d’un vi per servir durant l’àpat, anar del més lleuger al més pesat, o de menys graduació a més.
  • En cas de tenir un sol vi per tot l’àpat triar-ne un que s’avingui més amb el plat principal, que tendeix a ser el segon.
  • El cava no té per què ser només per prendre al final de un àpat, queda molt bé per aperitius i amb pernil ibèric. Específicament, el sec és el que pot acompanyar millor als dolços i postres, el brut per inicis d’àpat, peix o carn blanca, i el rosat per formatges, aperitius i com a final d’àpat.
  • Els aliments àcids combinen amb vins àcids, fruitosos i persistents.
  • Els aliments greixosos amb vins àcids de sabor ampli i ple. Negres aspres de caràcter secant del taní, tipus Cabernet Sauvignon o Tempranillo.
  • Els aliments magres amb vins amb cos, golosos i glicèrics.
  • Tipus Garnatxa i Syrah mediterranis.
  • Els aliments salats amb blancs suaus, untuosos, dolços i negres poc tànnics.
  • Els aliments fumats amb blancs amb fusta, plens i fruitosos. Negres especiats de caràcter modern.
  • Els aliments especiats amb negres afruitats, joves, poc tànnics i moderadament alcohòlics, blancs amb sucre residual i acidesa.
  • Els aliments dolços amb vins dolços, igual o superior a l’aliment.
  • Aliments amanits amb vinagre, amb vins secs tipus Xerès.
  • Plat fort amb vi de cos.
  • Plat fi amb vi delicat.

Fins al moment hi ha hagut alguns aliments que costen de maridar ja sigui per la seva acidesa, amargor, densitat. En alguns casos, llavors, és més adequat acompanyar-los de cervesa, destil·lats, te, o d’altres. Són aquests: preparacions amb vinagre o vinagreta, les carxofes i els espàrrecs verds (que els hi donen un toc metàl·lic no massa agradable al vi), l’albergínia (l’amargor de la qual xoca amb els negres i amaga la frescor dels blancs), el rovell de l’ou (que genera una pel·lícula greixosa a la llengua que amaga el sabor del vi), espècies i menta (per la sensació de picor i frescor que ja et deixen en boca), embotits molt condimentats o xoriç, i la xocolata (tot depèn del % de cacau i buscar un vi potser dolç però que mantingui una mica d’acidesa, podria provar-se amb rom o també amb cervesa negra). A veure si teniu alguna idea a mesura que aneu provant. Perquè la qüestió, al final, és anar provant.

I per acabar, us deixo un assistent on-line senzill d’utilitzar i molt útil que serà pràcticament com tenir un sommelier a casa! I si teniu més temps per sortir, voltar, xafardejar, preguntar…sempre podeu anar a una enoteca i allà us assessorarem amb molt de gust! (només heu de fer click a la imatge)

vidirecte

Salut i harmonia aVInturers!

Elisabet Cots Foraster.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s