La paraula de la setmana…EL VI DOLÇ!!!

Es tracta d’un altre tema, com molts d’altres, que poden ser molt extensos. Els vins dolços són vins especials, de qualitat i que s’obtenen de unes varietats de raïm selectes i determinades per cada tipus de zona de producció. Inclús s’utilitza el nom de la varietat dominant com un Pedro Ximenez, un Moscatell, una Malvasía, etc. Les varietats poden ser tant blanques com negres, i les més utilitzades, a més d’aquestes anteriors, són: Garnatxa blanca i negre, Samsó, Monastrell i Macabeu. I ara també se’n comencen a fer amb Parellada.

En qualsevol dels casos el que es vol aconseguir és una sobre maduració del raïm, i un manteniment dels sucres, ja sigui aturant la fermentació per parar l’acció dels llevats, afegint alcohol (entre un 10 i un 15% del volum del most), etc. I així aconseguir el contingut de sucres que els caracteritza de  mitjana, d’uns 50 g/l.

los-mejores-vinos-dulces-espanoles-1

N’hi ha de diferents tipus i definicions, segons el seu procés d’elaboració:

  • Solera: vi envellit per aquest sistema que es basa en l’ús botes amb una capacitat d’entre 250 i 600 litres (posades en horitzontalment en forma de piràmide) de les que periòdicament es treu un percentatge del contingut de cadascuna d’aquestes per emplenar unes altres. De les botes inferiors (les col·locades directament en el sòl, o “soleras”) es treu aproximadament una cambra del seu contingut per a consum. De la filera d’altura intermèdia (primera criadera) es treu la quantitat que falta en la inferior i s’emplena. I de la mateixa manera la superior (segona criadera) amb la intermèdia. La superior s’emplena amb vi nou.
  • Ranci: vi envellit amb el contacte amb l’oxigen, a l’aire lliure. (Garnatxes, Monsatrell, “fondillón” d’Alacant).
  • Tokay: s’elabora a partir d’una selecció exclusiva de raïms enriquides per la Botrytis cinerea. Els grans pansificats es barregen amb un vi de base elaborat amb veremes madures i sanes.
  • Porto: s’origina en una complexa barreja de varietats. Conreat a les vinyes del Douro, és un vi fortificat perquè s’afegeix alcohol vínic als mostos interrompent la fermentació a falta de sucres residuals, quan els llevats només han convertit en alcohol només un terç dels sucres.
  • Vi de Licor: són generalment les anomenades misteles. Most amb alcohol vínic, sense fermentació.
  • Vi dolç natural: de fermentació parcial, parada amb alcohol vínic.
  • Vi naturalment dolç: de fermentació normal i sense afegir alcohol.
  • Vi de gel: es congela el raïm, amb el que es congela l’aigua que té i el sucres es queden més concentrats. Aquests es fan amb les varietats Gewürztraminer, Riesling, Sauvignon Blanc, Albariño i Chardonnay, principalment.

Actualment s’estan fent beuratges, no tant empallegosos en boca sota el meu punt de vista. I per sort, el maridatge d’aquests també l’hem ampliat de les postres o aperitius. L’heu provat mai amb foie? O amb un bon formatge curadet? Ja me’n direu el que us sembla!

Salut aVInturers!

Elisabet Cots Foraster.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s