La paraula de la setmana…LA CARMENÈRE!!!

La seva història és  tota una troballa. El seu origen el trobem a la regió de Medoc, a Burdeus (França). Va ser un dels ceps més cultivats a principis del segle XIX, però amb la fil·loxera, van pensar que s’havia extingit. No va ser fins a principis del segle XX que Jean-Michel Boursuquot, enòleg francès, va descobrir que unes vinyes a Viña Carmen Chile que pensaven que eren de Merlot, tardaven més del compte a madurar. Després de fer uns anàlisis van donar per redescoberta la varietat Carmenère, convertint-se fins l’actualitat en un tret identitari del vi de Xile.

La podem trobar també als Estats Units (Califòrnia i Washington), Austràlia i Nova Zelanda. I altres noms amb la que la podem trobar són: Cabernella, Bouton Blanc, Grande Vidure, Grand Camernet, Carbouet, Cabernet Carmenere, Karmene.

CarmenereLa seva planta pot donar rendiments molt alts, però si vos obtenir vins de més qualitat, s’ha de retallar els sarments i fullatge. Es caracteritza pe tenir una maduració més tardana que la resta. La seva coloració la trobem entre el vermell carmesí i el porpra.

Com a aromes primàries trobem fruits vermells com les maduixes o gerds, i fruits negres com les mores, grosella, prunes, a més de notes vegetatives. Tot plegat compotat i molt concentrat. I pel que fa a les aromes secundàries predominen la canyella, el cafè, el cacau i el cuir.

IMG_20160306_205035Els seus vins tenen estructura amb uns tanins de intensitat mitjana-alta, però són més lleugers que els dels seus semblants Cabernet Sauvignon i Merlot. Llargs en boca amb potència al paladar, opulents, elegants, intensos en color.

Avui hem pogut gaudir del Cono Sur i del Pérez Cruz juntament d’una calçotada i carn a la brasa. Dos vins tocats per la fruita pròpia de la varietat, però de dues zones i amb processos d’elaboració diferents. Com les notes vegetatives i torrades del segon , pels mesos de barrica.

Amb què us els prendríeu vosaltres??

Salut aVInturers!

Elisabet Cots Foraster

La paraula de la setmana…EL MOST!! (o SUC DE VIDA)

Si fos una entrada com les habituals us explicaria que el MOST és el suc que s’obté de aixafar o premsar el raïm, just abans que comenci el procés de fermentació alcohòlica. Conté entre un 70 i un 85% d’aigua i de 140 a 225 grams de sucre per litre. Una de les classificacions que en podem fer és segons la pressió amb què s’obté: hi ha el flor, gemma o llàgrima (el de més qualitat), primera, segona i tercera o de premsa.

D’aquesta manera sembla que fins ara, la diferència que es descriu entre el suc de raïm i el most és que, el primer és el que es consumeix sense fermentar i el segon el que es destina per a l’obtenció del vi.

Ara bé, després de conèixer en Daniel, tot agafa una forma diferent, un sentit diferent. Passar el matí a l’Alt Penedès amb ell va ser un gran plaer, tot un aprenentatge, una bona conversa, un obrir els ulls…

IMG_20160131_225129.jpg

Després d’un recorregut entre enologia i viticultura, màrqueting, venda de cotxes…va emprendre el viatge de la seva vida, descobrir qui era. Aquest no sempre comporta agafar un avió i marxar ben lluny i a diferents països, però ell va fer les dues coses.

Després de llegir libres i fer un curs de massatges, entra en un món més espiritual i de les teràpies. Vaja, que se centra en ajudar els altres i fer alguna cosa diferent a la que havia fet fins ara, el cava.

En Dani, si se’m permet, no se sent del tot còmode amb el convencional. Ell en una altra vida ja va fer vi i cava, i ara el que li toca és anar més enllà. Va descobrir i viure el món de l’agricultura ecològica, s’endinsa amb els estudis de sumilleria, però li faltava algo. Faltava li que vibrés alguna cosa més, autenticitat, l’essència.

El moment clau va ser el de conèixer la realitat del món dels vins naturals i la biodinàmica. Paral·lelament, tot buscant el seu projecte de vida i treballant juntament amb el sommelier Enric Soler durant 3 anys a les seves vinyes i celler, va trobar unes vinyes de xarel·lo vell amb el seu pare.

I així és com ja fa quatre anys que transmet la seva pròpia filosofia i forma de viure, la qual trobem ben escrita a la seva web, entreu-hi: “Un projecte de vida, un concepte amb el que volem transmetre una visió diferent de viure la màgia de la connexió amb la terra i la salut.”

És un procés lent, ja que la gent no està acostumada, no té la cultura de prendre most com un suc nutritiu i refrescant per acompanyar un àpat, una excursió, una cursa entre vinyes, una ginebra…i la resta ho deixo perquè ho aneu descobrint vosaltres.

Ell no es el primer que fa most, però si l’únic que fa un SUC DE VIDA. I així ho ha volgut transmetre també amb la seva imatge “corporativa”. Fusiona les teràpies i la geometria sagrada. Aquests símbols que una vegada poses la seva empremta, amplifiquen la vibració que hi ha dins el producte, hi dóna més vida. Per això, la idea inicial va ser el de la flor de vida, una càbala dins la geometria sagrada, diferents cercles de colors que simplificats a una etiqueta, transmeten un most que vibra, un most amb una orientació energètica, a través del qual la gent s’ancli a la terra.

Imatge suc de vida logo

I com ja hem comentat, en Daniel no pot estar-se quiet, cada vegada que veu una cantonada l’arrodoneix i en fa un cercle per tal que l’energia flueixi i vagi més enllà…així que ben aviat sentireu a parlar dels seus vins de vidre, vi bullit, i altres refrescs que no us deixaran indiferents!!

Salut, vida, i most aVInturers!

Elisabet Cots Foraster.

La paraula de la setmana…EL VI DOLÇ!!!

Es tracta d’un altre tema, com molts d’altres, que poden ser molt extensos. Els vins dolços són vins especials, de qualitat i que s’obtenen de unes varietats de raïm selectes i determinades per cada tipus de zona de producció. Inclús s’utilitza el nom de la varietat dominant com un Pedro Ximenez, un Moscatell, una Malvasía, etc. Les varietats poden ser tant blanques com negres, i les més utilitzades, a més d’aquestes anteriors, són: Garnatxa blanca i negre, Samsó, Monastrell i Macabeu. I ara també se’n comencen a fer amb Parellada.

En qualsevol dels casos el que es vol aconseguir és una sobre maduració del raïm, i un manteniment dels sucres, ja sigui aturant la fermentació per parar l’acció dels llevats, afegint alcohol (entre un 10 i un 15% del volum del most), etc. I així aconseguir el contingut de sucres que els caracteritza de  mitjana, d’uns 50 g/l.

los-mejores-vinos-dulces-espanoles-1

N’hi ha de diferents tipus i definicions, segons el seu procés d’elaboració:

  • Solera: vi envellit per aquest sistema que es basa en l’ús botes amb una capacitat d’entre 250 i 600 litres (posades en horitzontalment en forma de piràmide) de les que periòdicament es treu un percentatge del contingut de cadascuna d’aquestes per emplenar unes altres. De les botes inferiors (les col·locades directament en el sòl, o “soleras”) es treu aproximadament una cambra del seu contingut per a consum. De la filera d’altura intermèdia (primera criadera) es treu la quantitat que falta en la inferior i s’emplena. I de la mateixa manera la superior (segona criadera) amb la intermèdia. La superior s’emplena amb vi nou.
  • Ranci: vi envellit amb el contacte amb l’oxigen, a l’aire lliure. (Garnatxes, Monsatrell, “fondillón” d’Alacant).
  • Tokay: s’elabora a partir d’una selecció exclusiva de raïms enriquides per la Botrytis cinerea. Els grans pansificats es barregen amb un vi de base elaborat amb veremes madures i sanes.
  • Porto: s’origina en una complexa barreja de varietats. Conreat a les vinyes del Douro, és un vi fortificat perquè s’afegeix alcohol vínic als mostos interrompent la fermentació a falta de sucres residuals, quan els llevats només han convertit en alcohol només un terç dels sucres.
  • Vi de Licor: són generalment les anomenades misteles. Most amb alcohol vínic, sense fermentació.
  • Vi dolç natural: de fermentació parcial, parada amb alcohol vínic.
  • Vi naturalment dolç: de fermentació normal i sense afegir alcohol.
  • Vi de gel: es congela el raïm, amb el que es congela l’aigua que té i el sucres es queden més concentrats. Aquests es fan amb les varietats Gewürztraminer, Riesling, Sauvignon Blanc, Albariño i Chardonnay, principalment.

Actualment s’estan fent beuratges, no tant empallegosos en boca sota el meu punt de vista. I per sort, el maridatge d’aquests també l’hem ampliat de les postres o aperitius. L’heu provat mai amb foie? O amb un bon formatge curadet? Ja me’n direu el que us sembla!

Salut aVInturers!

Elisabet Cots Foraster.

La paraula de la setmana…l’ULL DE LLEBRE!!!

Tempranillo avinturat-01És la varietat de raïm negre per excel·lència d’Espanya. El seu origen és difús, algú la situa a La Rioja, però també es diu que la van portar cap aquí uns monjos de Borgonya, que es va plantar després que els àrabs marxessin. Es cultiva també al País Valencià, a Catalunya sobretot a les DOs Conca de Barberà, Costers del Segre i Penedès, i a Portugal és coneguda com tinta roriz. Rep molts noms diferents: tempranillo a La Rioja, tinto fino o tinto del país a Ribera del Duero, cencibel a Castilla-La Mancha i a Madrid (o també tinto de Madrid), tinto fino i tinto del país a Castilla y León. El seu cultiu és cada vegada més extens arreu del món.

La seva planta, per una banda podem dir que és forta ja que és resistent a les gelades, com també a les plagues i malalties. Però per contra, és sensible a la sequera i al vent.

Els gotims són compactes i allargats, així com els grans de raïm són de mida mitjana, rodons, de pell gruixuda i d’un color negre blavós intens. La rapidesa amb la que el seu fruit madura retre honor al seu nom en castellà tempranillo.

Hi trobem aromes a fruits vermells del bosc (gerds, mores, groselles, etc.), prunes negres, figues. I més concretament, com a terciàries, hi podríem apreciar vainilla, canyella i altres espècies, pa torrat, cafè, tabac i altres fumats.

Se n’obtenen vins de gran qualitat, molt aromàtics en nas i fruitals en boca. També es caracteritzen pel seu color robí. Amb una graduació alcohòlica alta, però equilibrats, de baixa acidesa. Té un bon envelliment amb roure com també es conserva molt bé en ampolla ja que es tracta de vins que se’n diuen estables, amb un baix nivell d’oxidació. I habitualment se’n fan coupatges sobretot amb varietats com Cabernet Sauvignon, Garnatxa, Merlot i també Syrah. 

El vi que dóna, tot i ser de baixa acidesa, equilibrat, afinat, etc., hem de tenir en compte que en general són vins potents, amb cos i estructura en boca, són vins generalment de criança (tot i que amb aquesta varietat també se’n facin de joves i de rosats).

D’aquesta manera, deixem anar una proposta de plats amb què combinar-ho com carns de caça, embotits, guisats de carn, formatges curats, així com també plats de cuina hindú ja que són bastant especiats. Què us sembla?

Salut aVInturers!!

Elisabet Cots Foraster.

La paraula de la setmana…EL MARIDATGE!!!

Mira que considero que hi ha molts temes dins el món del vi on ens hi podríem detenir més, ja sigui per donar-ne més informació, per descobrir-ne, crear debat, etc. Però el tema del que anomenem “maridatge” crec que podria ser dels més extensos.

Sabeu d’on prové la paraula? Doncs, com en molts casos, del francès. Mariage, el que significa matrimoni i és el que es vol aconseguir entre el vi i el menjar.

Aquí “para gustos, colores” . I és que amb això, fins ara hi havia com unes “normes” que es podrien reduir amb la típica frase de “amb la carn negres, i amb el peix blanc”. D’alguna manera més extensa, aquestes serien algunes orientacions:

  • Vins blancs: per aperitius, entremesos, embotits lleugers, mariscos, sopes i cremes.
  • Vins rosats i negres lleugers: amb plats lleugers, fregits, arrossos, salmó, entrepans i formatges frescos, tendres i semi curats.
  • Vins negres amb cos: amb carns vermelles rostides, guisades o estofades, formatges curats i secs.
  • Vins licorosos i dolços: amb postres dolces, postres de músic i gelats.

maridatge

Però en realitat a cadascú li pot agradar menjar diferents aliments amb diferents vins. La qüestió rau en què aconsegueixis potenciar tant el menjar com el vi en el teu paladar. No pot ser, o no hauria de ser, que el menjar amagués el sabor i aromes del vi, ni viceversa.

Hi ha altres factors que poden canviar les nostres percepcions i gustos al harmonitzar un vi. I és que depèn dels ingredients amb els que s’ha elaborat un plat i la manera de cuinar-los. És diferent un peix al forn amb guarnició que a la planxa, o una carn a la brasa que estofada, unes verdures al vapor o que siguin saltejades, un risotto amb diversos ingredients com a acompanyants que una paella, etc…

Podem parlar bàsicament de dos tipus de maridatges. Per similitud, on buscarem que el vi tingui propietats semblants a les del menjar. O per contrast, on podrem acompanyar per exemple un menjar greixós i salat com el foie, segons quin formatge o també els picants, amb un vi blanc, fresc, afruitat i/o dolç.

Altres recomanacions per guiar-vos, algunes agafades d’en Joan Roca (del Celler de Can Roca) són:

  • Si tenim més d’un vi per servir durant l’àpat, anar del més lleuger al més pesat, o de menys graduació a més.
  • En cas de tenir un sol vi per tot l’àpat triar-ne un que s’avingui més amb el plat principal, que tendeix a ser el segon.
  • El cava no té per què ser només per prendre al final de un àpat, queda molt bé per aperitius i amb pernil ibèric. Específicament, el sec és el que pot acompanyar millor als dolços i postres, el brut per inicis d’àpat, peix o carn blanca, i el rosat per formatges, aperitius i com a final d’àpat.
  • Els aliments àcids combinen amb vins àcids, fruitosos i persistents.
  • Els aliments greixosos amb vins àcids de sabor ampli i ple. Negres aspres de caràcter secant del taní, tipus Cabernet Sauvignon o Tempranillo.
  • Els aliments magres amb vins amb cos, golosos i glicèrics.
  • Tipus Garnatxa i Syrah mediterranis.
  • Els aliments salats amb blancs suaus, untuosos, dolços i negres poc tànnics.
  • Els aliments fumats amb blancs amb fusta, plens i fruitosos. Negres especiats de caràcter modern.
  • Els aliments especiats amb negres afruitats, joves, poc tànnics i moderadament alcohòlics, blancs amb sucre residual i acidesa.
  • Els aliments dolços amb vins dolços, igual o superior a l’aliment.
  • Aliments amanits amb vinagre, amb vins secs tipus Xerès.
  • Plat fort amb vi de cos.
  • Plat fi amb vi delicat.

Fins al moment hi ha hagut alguns aliments que costen de maridar ja sigui per la seva acidesa, amargor, densitat. En alguns casos, llavors, és més adequat acompanyar-los de cervesa, destil·lats, te, o d’altres. Són aquests: preparacions amb vinagre o vinagreta, les carxofes i els espàrrecs verds (que els hi donen un toc metàl·lic no massa agradable al vi), l’albergínia (l’amargor de la qual xoca amb els negres i amaga la frescor dels blancs), el rovell de l’ou (que genera una pel·lícula greixosa a la llengua que amaga el sabor del vi), espècies i menta (per la sensació de picor i frescor que ja et deixen en boca), embotits molt condimentats o xoriç, i la xocolata (tot depèn del % de cacau i buscar un vi potser dolç però que mantingui una mica d’acidesa, podria provar-se amb rom o també amb cervesa negra). A veure si teniu alguna idea a mesura que aneu provant. Perquè la qüestió, al final, és anar provant.

I per acabar, us deixo un assistent on-line senzill d’utilitzar i molt útil que serà pràcticament com tenir un sommelier a casa! I si teniu més temps per sortir, voltar, xafardejar, preguntar…sempre podeu anar a una enoteca i allà us assessorarem amb molt de gust! (només heu de fer click a la imatge)

vidirecte

Salut i harmonia aVInturers!

Elisabet Cots Foraster.

La paraula de la setmana…LA VARIETAT MONSATRELL (MATARÓ)!!!

monastrell avinturat-01El seu origen el trobem a Bordeus, però és característica del País Valencià. És la segona varietat més important a Espanya, després de la garnatxa. La podem trobar principalment  a les DOs Alicante, Jumilla, Yecla, i a Catalunya, a Costers del Segre, Penedès i a Alella, on s’anomena Mataró. És dels únics llocs on es diu així, juntament amb Austràlia i Califòrnia.

Estem davant una varietat de raïm negre, dolça, molt aromàtica i de color intens. Tradicionalment s’utilitzava per fer vins rancis i de postres.

La seva planta podem dir que és productiva, de brotació tardana, sensible als àcars però aguanta bé altes temperatures i la sequera.

El gra de raïm és més aviat petit, esfèric, compacte, d’un color blau fosc – gris intens, de pell gruixuda que dóna una coloració violàcia, i que si l’haguéssim de menjar com a fruita, li notaríem un gust fort.

Els aromes que li podem trobar serien a pastisseria, fruites vermelles (gerds), a panses, figues, cireres, cacau, com també amb notes a espècies (pebre) i herbes.

Els vins que se n’obtenen tendeixen a ser de una graduació alcohòlica considerable. Tenen tendència a provocar una sensació d’astringència per la presencia de tanins, que li donen un toc aspre. Per això es recomana barrejar aquesta varietat amb d’altres com la garnatxa, la syrah o també l’ull de llebre, que a més li permetin fer una criança i suavitzar l’entrada en boca.

Si el vi que n’obtenim és negre, podríem conjuntar-ho amb carns vermelles a la planxa, estofats, formatges semi curats, gaspatxo, arrossos, pastes, llegums. També en podem tenir de dolços. Un dels que he provat, el Dolç Mataró del Celler Alta Alella, el que em van recomanar, i corroboro, és que marida bé amb xocolata, maduixes, fruits secs, postres en general o també en aperitius. Ara bé, també es pot prendre amb  plats que hi contrastin més com la cuina asiàtica, guisats de carn i/o peix, formatges més curats o blaus, amb foie queda espectacular…com sempre, però, acabem amb la conclusió que això va a gustos! Ja direu què en penseu vosaltres?!

Salut aVInturers!!

Elisabet Cots Foraster.

RUTA DE VINS DO CATALUNYA A LA FESTA MAJOR DE GRÀCIA 2015!!!

fulletó ruta vinsHan acabat aquests dies on, al entrar al barri de Gràcia, pots transportar-te a París, Japó, a un zoològic, entre plantes carnívores, sentir-te dins la pel·lícula d’Avatar, o un pensador més i fins i tot voler entrar en un quadre i que et facin a tu “el beso”…entre molts d’altres, i tot això sense moure’t de Barcelona!

I de la mateixa manera, tanca la quarta edició consecutiva de la ruta de vins de la DO Catalunya dins la programació de la seva Festa Major tant popular, festa patrimonial d’interès nacional.

Qualsevol persona podia gaudir de diferents referències de vins de la DO Catalunya anant a cada un dels punts marcats, que coincidien amb carrers guarnits. Ara bé, si en volies saber una mica més, la sumiller d’aquesta DO dirigia els tastos per tots aquells amants que volguéssim tenir-ne més informació.

IMG_20150823_183653

La programació i tria per aquest any va ser la següent:

  1. 1. Pla de la Creu blanc del celler Rosell MirPLA DE LA CREU BLANC DEL CELLER ROSELL MIR A LA PLAÇA ROVIRA: un blanc fresc i elegant; varietat xarel·lo; amb aromes a anís, pera, poma, llimona; combina bé amb aperitius, arrossos, peix i marisc.
  2. 2. Plana d’En Fonoll blanc de la Coop. Sant Josep WinesPLANA D’EN FONOLL BLANC DE LA COOP. SANT JOSEP WINES: un vi blanc sec, afruitat i perfumat; coupatge de sauvignon blanc i moscatell d’alexandria; d’aromes intensos sobretot a notes tropicals (de pinya i préssec); queda bé amb formatges.
  3. 3. Visendra Parellada blanc de Bodegues VisendraVISENDRA PARELLADA BLANC DE BODEGUES VISENDRA: vi blanc suau de varietats principals xarel·lo, pansa blanca i parellada; és d’aromes intensos, començant amb fruites com, plàtan, pinya i mango, també a herbes com el romaní i fins a pètals de rosa; pot maridar tant amb amanida, pasta, arrossos i fideuà, cremes de verdures, com aperitius, formatges, peix i carn blanca.
  4. 4. Viña Heredad rosat del celler Segura ViudasVIÑA HEREDAD ROSAT DEL CELLER SEGURA VIUDAS: vi rosat elegant de varietats tempranillo i merlot; aromes d’intensitst mitjana on hi destaquen fruits vemells i també a préssec i pinya; els rosats queden bé amb algun formatge, peix, paella.
  5. 5. Ermita de Sant Gil negre del celler OlivedaERMITA DE SANT GIL NEGRE DEL CELLER OLIVEDA: vi negre suau de varietats carinyena i garnatxa negre; amb una aroma molt afruitada; és ideal per un aperitiu, com també amanides, formatges suaus, aus, peix i marisc.
  6. 6. Ca N’Estruc negre del celler Ca N’EstrucCA N’ESTRUC NEGRE DEL CELLER CA N’ESTRUC: vi negre amb un coupatge de tempranillo, syrah, merlot i cabernet sauvignon, perfecte per menjar amb carns vermelles, conill, embotits i formatges.
  7. 7. Cap de Ruc rosat d’agulla del celler RonadellesCAP DE RUC ROSAT D’AGULLA DEL CELLER RONADELLES: vi rosat fresc i aromàtic; varietats principalment samsó, i a més, syrah i garnatxa negre; destaquen les notes de fruita vermella madura, caramel; En general els rosats queden bé amb molts plats, però en aquest cas els formatges grassos són ideals.
  8. 8. Frizzante blanc d’agulla del celler BachFRIZZANTE BLANC D’AGULLA DEL CELLER BACH: és un vi d’agulla fresc 100% muscat; els seus aromes són intensos de notes florals sobretot de rosa, i també a cítrics com la lima, taronja o d’altres; es pot prendre en qualsevol moment del dia, però pot quedar bé amb aperitius i peix al forn.
  9. 9. Sorbet rosat del celler Martí Serdà a la Placeta Sant Miquel (Luís Antúnez)SORBET ROSAT DEL CELLER MARTÍ SERDÀ: vi rosat fet amb una selecció de garnatxa blanca i garnatxa negre, és el primer vi del món pensat per fer sorbets; d’aromes de flor blanca, o fruita com peres, pomes, maduixes; acompanya bé amb aperitius, amanides lleugeres, verdures, pastes, arròs de peix, carns blanques, paix i marisc.
  10. 10. AA Garnatxa negre del celler Alta AlellaAA GARNATXA NEGRE DEL CELLER ALTA ALELLA: vi fresc i golós 100% de garnatxa negre; amb aromes fruitals a préssec, pruna, maduixes; marida bé tant a l’aperitiu com el sobretaula, amb formatges, peix i marisc, arrossos o paelles i carn de caça.
  11. 11. Viña Sol blanc de Bodegues TorresVIÑA SOL BLANC DE BODEGUES TORRES: vi blanc sec, fresc i elegant de raïm de parellada i garnatxa blanca; amb aromes fruitals de poma, pinya, raïm, mandarina, com també a confitures i anís; es pot beure a l’aperitiu, amb amanides, formatges per untar, arrossos, peix i marisc.

He de dir que al principi vaig tenir una sensació de falta d’informació de funcionament, per part dels que semblaven ser de l’organització. Potser perquè, per defecte, pensem que tot s’ha de reservar i pagar amb antelació. Però tot era més fàcil i simple, només havies de ser una mica abans de l’hora marcada en el punt de la ruta, ser dels 30 primers, i aquests eren els que podien gaudir de l’explicació més propera de la sumiller i d’una copeta. Tot i així, si arribaves una mica més just, tenies la opció de demanar-te una copa a la barra (per un euro) i acostar-te al voltant de tots els amateurs. La qüestió era poder escoltar l’explicació i compartir l’experiència i qualsevol pregunta que et sorgís.

IMG_20150823_184254

El tast, en general, no dura gaire més de vint minuts. Començava amb una breu situació de la història, tradició i cultura dels vins que s’elaboren a Catalunya, a més de la creació de la DO i el seu funcionament. Com bé explicava la sumiller, la DO Catalunya és una de les 11 que hi ha al territori (a part de la DO Cava). És una de les més joves (fa 16 anys que funciona amb força en el mercat), però la que més embotella i exporta. La raó per la qual sigui la que més exporta és tant senzill com que quan estàs a l’estranger, els és més fàcil saber , a més també, de ser la més estranya d’entendre. Per què? Doncs perquè avarca tot el territori tradicionalment vitícola català, conviu amb la resta de DOs. Això vol dir que un mateix celler pot arribar a ser o elaborar vins de tres DOs diferents (Cava, Catalunya i qualsevol de la resta). Els que elaboren vins sota la DO Catalunya, segueixen un tipus de controls diferents, però en molts casos hi ha cellers que decideixen que una part del seu vi vol ser DO Catalunya ja que tenen un interès més aviat comercial. Té 35 varietats de raïm autoritzades (que en són moltes), el que fa que l’elaborador es pugui adaptar molt més a les necessitats del consumidor final.                  

I finalment, prosseguíem a degustar el beuratge que tant desitjàvem. Primer la fase visual, seguíem amb la olfactiva i acabàvem amb la gustativa. I que no falti!!, sempre queia la pregunta del maridatge!!

Us hi apuntareu l’any que ve??

M’agradaria tancar aquesta entrada amb dues frases de les campanyes promocionals de la DO: “Som d’on venim” i “A Catalunya fem vins des de fa més de 2500 anys, encara no els has tastat?”.

Salut aVInturers!!

Elisabet Cots Foraster.