La paraula de la setmana…EL MOST!! (o SUC DE VIDA)

Si fos una entrada com les habituals us explicaria que el MOST és el suc que s’obté de aixafar o premsar el raïm, just abans que comenci el procés de fermentació alcohòlica. Conté entre un 70 i un 85% d’aigua i de 140 a 225 grams de sucre per litre. Una de les classificacions que en podem fer és segons la pressió amb què s’obté: hi ha el flor, gemma o llàgrima (el de més qualitat), primera, segona i tercera o de premsa.

D’aquesta manera sembla que fins ara, la diferència que es descriu entre el suc de raïm i el most és que, el primer és el que es consumeix sense fermentar i el segon el que es destina per a l’obtenció del vi.

Ara bé, després de conèixer en Daniel, tot agafa una forma diferent, un sentit diferent. Passar el matí a l’Alt Penedès amb ell va ser un gran plaer, tot un aprenentatge, una bona conversa, un obrir els ulls…

IMG_20160131_225129.jpg

Després d’un recorregut entre enologia i viticultura, màrqueting, venda de cotxes…va emprendre el viatge de la seva vida, descobrir qui era. Aquest no sempre comporta agafar un avió i marxar ben lluny i a diferents països, però ell va fer les dues coses.

Després de llegir libres i fer un curs de massatges, entra en un món més espiritual i de les teràpies. Vaja, que se centra en ajudar els altres i fer alguna cosa diferent a la que havia fet fins ara, el cava.

En Dani, si se’m permet, no se sent del tot còmode amb el convencional. Ell en una altra vida ja va fer vi i cava, i ara el que li toca és anar més enllà. Va descobrir i viure el món de l’agricultura ecològica, s’endinsa amb els estudis de sumilleria, però li faltava algo. Faltava li que vibrés alguna cosa més, autenticitat, l’essència.

El moment clau va ser el de conèixer la realitat del món dels vins naturals i la biodinàmica. Paral·lelament, tot buscant el seu projecte de vida i treballant juntament amb el sommelier Enric Soler durant 3 anys a les seves vinyes i celler, va trobar unes vinyes de xarel·lo vell amb el seu pare.

I així és com ja fa quatre anys que transmet la seva pròpia filosofia i forma de viure, la qual trobem ben escrita a la seva web, entreu-hi: “Un projecte de vida, un concepte amb el que volem transmetre una visió diferent de viure la màgia de la connexió amb la terra i la salut.”

És un procés lent, ja que la gent no està acostumada, no té la cultura de prendre most com un suc nutritiu i refrescant per acompanyar un àpat, una excursió, una cursa entre vinyes, una ginebra…i la resta ho deixo perquè ho aneu descobrint vosaltres.

Ell no es el primer que fa most, però si l’únic que fa un SUC DE VIDA. I així ho ha volgut transmetre també amb la seva imatge “corporativa”. Fusiona les teràpies i la geometria sagrada. Aquests símbols que una vegada poses la seva empremta, amplifiquen la vibració que hi ha dins el producte, hi dóna més vida. Per això, la idea inicial va ser el de la flor de vida, una càbala dins la geometria sagrada, diferents cercles de colors que simplificats a una etiqueta, transmeten un most que vibra, un most amb una orientació energètica, a través del qual la gent s’ancli a la terra.

Imatge suc de vida logo

I com ja hem comentat, en Daniel no pot estar-se quiet, cada vegada que veu una cantonada l’arrodoneix i en fa un cercle per tal que l’energia flueixi i vagi més enllà…així que ben aviat sentireu a parlar dels seus vins de vidre, vi bullit, i altres refrescs que no us deixaran indiferents!!

Salut, vida, i most aVInturers!

Elisabet Cots Foraster.

La paraula de la setmana…LA BOMBA DE BUIT!!!

Una de les preguntes més comunes que ens fem, gira al voltant de com conservar i quant de temps es pot guardar el vi un cop ja hem obert l’ampolla.

És veritat que l’oxigen en petites dosis, com quan els vins envelleixen en barriques, ajuda en el procés de la criança. Però una ampolla una vegada oberta, amb el contacte amb l’oxigen fa que comenci el procés de oxidació i que molts dels components del vi es volatitzin.

Una de les recomanacions més comunes i pràctiques és la de utilitzar la “bomba de buit” per als vins, o el “tap hermètic” en el cas dels espumosos. De models n’hi ha molts, però la funció és la mateixa: protegir el vi de l’entrada d’un excés d’oxigen i per tant, la seva oxidació.

taps - bomba buit

 

taps hermetics cava

Amb aquest accessori, aconsegueixes conservar durant més temps les ampolles obertes. Et permet treure l’oxigen (a la vegada que et fa de tap) i reduir el procés d’oxigenació, a més de conservar de manera òptima les característiques de cada vi durant més dies. S’ha de tenir en compte que també va bé de guardar-la a la nevera, ja que el fred fa que el procés d’oxigenació sigui més lent) i en posició vertical (cosa que abans d’obrir, sempre ha d’estar en posició horitzontal).

bomba de buit

El funcionament és el següent: es tapa l’ampolla amb un tap de goma i es bombeja de 10 a 20 vegades (depenent de la quantitat de vi que quedi a l’interior de l’ampolla), i finalment avisa amb un “clic”.

Per acabar, doncs, podem dir que en general el vi negre jove dura fins a una setmana perquè s’oxida amb més lentitud per contenir més tanins; el blanc, rosat i negre envellit, uns tres dies; i l’espumós no més de un dia o un dia i mig.

Tot i que la principal recomanació és que és millor que si obriu una ampolla, la compartiu i gaudiu sencera, amb moderació…no heu de patir pas si no us la voleu acabar! Què us sembla?

Salut aVInturers!

Elisabet Cots Foraster.

La paraula de la setmana…EL MARIDATGE!!!

Mira que considero que hi ha molts temes dins el món del vi on ens hi podríem detenir més, ja sigui per donar-ne més informació, per descobrir-ne, crear debat, etc. Però el tema del que anomenem “maridatge” crec que podria ser dels més extensos.

Sabeu d’on prové la paraula? Doncs, com en molts casos, del francès. Mariage, el que significa matrimoni i és el que es vol aconseguir entre el vi i el menjar.

Aquí “para gustos, colores” . I és que amb això, fins ara hi havia com unes “normes” que es podrien reduir amb la típica frase de “amb la carn negres, i amb el peix blanc”. D’alguna manera més extensa, aquestes serien algunes orientacions:

  • Vins blancs: per aperitius, entremesos, embotits lleugers, mariscos, sopes i cremes.
  • Vins rosats i negres lleugers: amb plats lleugers, fregits, arrossos, salmó, entrepans i formatges frescos, tendres i semi curats.
  • Vins negres amb cos: amb carns vermelles rostides, guisades o estofades, formatges curats i secs.
  • Vins licorosos i dolços: amb postres dolces, postres de músic i gelats.

maridatge

Però en realitat a cadascú li pot agradar menjar diferents aliments amb diferents vins. La qüestió rau en què aconsegueixis potenciar tant el menjar com el vi en el teu paladar. No pot ser, o no hauria de ser, que el menjar amagués el sabor i aromes del vi, ni viceversa.

Hi ha altres factors que poden canviar les nostres percepcions i gustos al harmonitzar un vi. I és que depèn dels ingredients amb els que s’ha elaborat un plat i la manera de cuinar-los. És diferent un peix al forn amb guarnició que a la planxa, o una carn a la brasa que estofada, unes verdures al vapor o que siguin saltejades, un risotto amb diversos ingredients com a acompanyants que una paella, etc…

Podem parlar bàsicament de dos tipus de maridatges. Per similitud, on buscarem que el vi tingui propietats semblants a les del menjar. O per contrast, on podrem acompanyar per exemple un menjar greixós i salat com el foie, segons quin formatge o també els picants, amb un vi blanc, fresc, afruitat i/o dolç.

Altres recomanacions per guiar-vos, algunes agafades d’en Joan Roca (del Celler de Can Roca) són:

  • Si tenim més d’un vi per servir durant l’àpat, anar del més lleuger al més pesat, o de menys graduació a més.
  • En cas de tenir un sol vi per tot l’àpat triar-ne un que s’avingui més amb el plat principal, que tendeix a ser el segon.
  • El cava no té per què ser només per prendre al final de un àpat, queda molt bé per aperitius i amb pernil ibèric. Específicament, el sec és el que pot acompanyar millor als dolços i postres, el brut per inicis d’àpat, peix o carn blanca, i el rosat per formatges, aperitius i com a final d’àpat.
  • Els aliments àcids combinen amb vins àcids, fruitosos i persistents.
  • Els aliments greixosos amb vins àcids de sabor ampli i ple. Negres aspres de caràcter secant del taní, tipus Cabernet Sauvignon o Tempranillo.
  • Els aliments magres amb vins amb cos, golosos i glicèrics.
  • Tipus Garnatxa i Syrah mediterranis.
  • Els aliments salats amb blancs suaus, untuosos, dolços i negres poc tànnics.
  • Els aliments fumats amb blancs amb fusta, plens i fruitosos. Negres especiats de caràcter modern.
  • Els aliments especiats amb negres afruitats, joves, poc tànnics i moderadament alcohòlics, blancs amb sucre residual i acidesa.
  • Els aliments dolços amb vins dolços, igual o superior a l’aliment.
  • Aliments amanits amb vinagre, amb vins secs tipus Xerès.
  • Plat fort amb vi de cos.
  • Plat fi amb vi delicat.

Fins al moment hi ha hagut alguns aliments que costen de maridar ja sigui per la seva acidesa, amargor, densitat. En alguns casos, llavors, és més adequat acompanyar-los de cervesa, destil·lats, te, o d’altres. Són aquests: preparacions amb vinagre o vinagreta, les carxofes i els espàrrecs verds (que els hi donen un toc metàl·lic no massa agradable al vi), l’albergínia (l’amargor de la qual xoca amb els negres i amaga la frescor dels blancs), el rovell de l’ou (que genera una pel·lícula greixosa a la llengua que amaga el sabor del vi), espècies i menta (per la sensació de picor i frescor que ja et deixen en boca), embotits molt condimentats o xoriç, i la xocolata (tot depèn del % de cacau i buscar un vi potser dolç però que mantingui una mica d’acidesa, podria provar-se amb rom o també amb cervesa negra). A veure si teniu alguna idea a mesura que aneu provant. Perquè la qüestió, al final, és anar provant.

I per acabar, us deixo un assistent on-line senzill d’utilitzar i molt útil que serà pràcticament com tenir un sommelier a casa! I si teniu més temps per sortir, voltar, xafardejar, preguntar…sempre podeu anar a una enoteca i allà us assessorarem amb molt de gust! (només heu de fer click a la imatge)

vidirecte

Salut i harmonia aVInturers!

Elisabet Cots Foraster.

La paraula de la setmana…EL BOUQUET!!!

fase olfactiva - bouquetEl bouquet és una paraula d’origen francès. El seu significat fa referència originalment a un ram de flors. I s’ha volgut utilitzar i relacionar aquest nom amb les sensacions olfactives del vi ja que un ram de flors conforma també un intens perfum d’aromes diverses.

Ara bé, cal puntualitzar que tots els vins tenen aromes primàries i secundàries, però no tots tenen les terciàries, les pròpies de l’envelliment. I el BOUQUET només es pot referir a les aromes terciàries. Per tant, si tenim davant un vi jove, no podrem parlar de bouquet. Podríem definir-lo, doncs, com tots aquells aromes terciaris i que per tant, són adquirits durant l’envelliment i la criança, ja sigui en barrica o en ampolla, o ambdues.

En el cas de la primera seria la criança que es diu OXIDATIVA, on els vins entren en contacte amb l’aire a través dels porus de la bóta i a la vegada els aromes secundaris s’integren en el beuratge. Aquests vins es caracteritzen per la presència de substàncies aromàtiques com poma, fruits secs, codony i notes ràncies nobles. Tots els aromes del roure i el seu torrat (vainilla, cuir, cafè, toffee, coco,…) no han d’anul·lar els altres components aromàtics, o sigui, els varietals o primaris, sinó que hi ha d’haver un equilibri.

Quan la criança és en botella s’anomena REDUCTIVA, ja que el vi queda mancat d’aire. El pas de oxigen a través del tap de suro és mínim. I les molècules causants dels aromes primaris, enlloc de transformar-se com en el cas de l’oxidativa, fan reaccions entre elles donant lloc a nous aromes. Els aromes propis de l’envelliment reductiu són a animals, cuir. Poden arribar a ser desagradables, però aquestes olors a tancat en general marxen a l’oxigenar el vi.

bouquet - aromes terciàries

I per acabar m’agradaria fer un recordatori d’aquestes aromes terciàries tot fent-ne una classificació:

AROMES TERCIÀRIES O DE CRIANÇA

FAMÍLIES AROMÀTIQUES BLANCS NEGRES
SERIE FLORAL – VEGETAL Flors seques, camamilla, bruc Sotabosc, trufa, bolets, bruc
SERIE CONFITERIA Mel, praliné, pasta de ametlles, pastís, cera d’abella, coco ratllat, orellanes
SERIE FRUITAL Fruits secs (avellana, nous, ametlla seca, etc.), albercoc sec Fruits vermells i negres madurs, en compota, melmelades i recuits, orellanes, albercoc, pruna negra, cirera confitada, cireres i prunes en licor, figues, olives negres
SERIE FUSTA I BALSÀMICA Roure, fusta blanca, fusta tendre, vainilla, fum, torrat, pi, resina, eucaliptus, coco ratllat, tabac, fumats Roure, eucaliptus, pi, regalèssia, fusta tendre, fusta fumada, fusta cremada, resina, encens, cendra, fum canyella, vainilla, coco, tabac, caixa de puros, vernís, laca
SERIE EMPIREUMÀTICA – ANIMAL (TORREFACCIÓ) Cacau, pa d’espècies, avellanes i ametlles torrades, nous, cafè, tabac, suc de carn, cuir, tinta, caça, pell d’animal, sang

Salut aVInturers!!

Elisabet Cots Foraster.

La paraula de la setlana…LES FASES DEL TAST!!!

Ja diuen que “el vi és producte de la generositat de la terra, la complicitat del clima i el treball entusiasta de l’home; s’elabora i no es fabrica; és únic, irrepetible, canviant…no n’hi ha dos d’iguals”.

terroir 2

És per això que es fa especial èmfasi al moment de l’apreciació de les seves qualitats i peculiaritats. Aquest anàlisi on hi apareixen tots els cinc sentits, encara que més particularment els de la vista, l’olfacte i el gust. Podríem definir el TAST, doncs, com l’anàlisi i valoració d’un vi tot sotmetent-lo als nostres sentits, seguint una metodologia, per tal de buscar els seus defectes i les seves qualitats, amb l’objectiu d’acabar-lo descrivint. Aquesta descripció que moltes vegades si la llegim a una contra etiqueta ens acaba sonant a una poesia de la qual, al principi, en sabem desxifrar pocs versos.

Què necessitem? Bàsicament una taula amb alguna cosa que ens faci de fons blanc, bona il·luminació, un recipient pels que refusen el vi i copes.

Quan ens serveixen el vi, hi ha qui li dona importància al dring del raig en copa o de l’efervescència pròpia dels escumosos, i fins i tot al “pop” que fa el tap en obrir-se. És a dir, al nostre sentit de la OÏDA.

Ara bé, el que segur que és important, al obrir la botella, és observar i olorar el tap. Ha d’estar una mica humit de vi, el que indicarà que la botella ha estat inclinada (que és com s’ha de guardar). També s’ha de mirar el seu estat, flexibilitat. En el cas dels de cava, hauria d’enxamplar-se la part de sota i no estar massa humida ja que, en el cas de les ampolles dels vins escumosos, haurien d’estar en vertical. I finalment olorar-lo, per tal de comprovar que no fa cap altra olor que la de suro lleugerament envinat.

fase visualA partir d’aquí, entra en joc la nostra VISTA. És el moment de observar característiques relacionades amb l’aspecte del vi. El color, la capa (o transparència) i els reflexos. Per fer-ho tombem una mica la copa, i mirem el color en un fons el màxim de blanc possible (en el cas dels blancs, a mesura que tenen més anys es fan d’un groc més càlid, tirant a àmbar. Cas contrari al dels negres, que com més joves més intensitat de color tenen, la qual van perdent al pas dels anys). També mirem la fluïdesa fent girar una mica la copa i mirant les llàgrimes que es formen, amb el que sabrem els sucres i la concentració d’alcohol (com més gruixudes i més lentes caiguin, més glicèric i més graus d’alcohol té el vi).  No ens hem d’oblidar de la nitidesa i la brillantor. I, en el cas de vins escumosos, el carbònic.

fase olfactivaSeguiríem llavors, amb el nostre OLFACTE. És moment d’identificar les famílies d’olors (florals, fruitals, herbàcies, torrats, especiats, etc.). Puntualitzar que aquesta és una part molt personal, ja que cadascú té el seu nas i el seu bagul o catàleg de records olfactius, el qual es pot anar afinant a mesura d’anar tastant més i més vins. Primer de tot l’olorarem a copa parada. I després li fem fer unes voltes per tal que s’escalfi una miqueta i les partícules de les aromes, que són volàtils, surtin. Veurem que un cop “obert” l’aroma és completament diferent.

fase gustativaI finalment ens trobem a la fase GUSTATIVA i TÀCTIL.  Hem de beure una quantitat suficient per tal que el vi ens arribi al paladar. Aquí identifiquem sensacions com l’acidesa, impressions dolces induïdes pels sucres i alcohol, l’astringència, el cos del vi, l’equilibri, la persistència dels aromes en boca i el post-gust. Primer trobem el dolç, el segueix el salat, després l’acidesa i al final l’amargor (l’umami està al centre, recordeu?). Hem de fer passar el vi per tota la llengua per detectar si algun d’aquests gustos predomina o destaca, i així poder parlar també sobre si el vi és equilibrat, o no. Un cop el tinguem a la boca, hem d’agafar també una mica d’oxigen per tal que ens arribi a la part de darrere del nas (retronassal), que és on realment reconeixem els sabors i aromes (per això quan estem constipats ens costa de distingir-los). Ens el passem per tota la boca, i ens el bevem, o no.

I un concepte molt lligat a aquesta última fase, és el que algú ho denomina com a quarta fase, la post-gustativa. No és més que acabar de definir la “longitud del vi”. És a dir, pot ser que les aromes i el sabor et marxin de seguida un cop empassat o descartat el vi. Ara bé, quan les sensacions persisteixen en boca, pot indicar un vi de més qualitat. Com es mesura? Doncs un segon és igual al  que s’anomena una caudalia. Es considera que un vi de qualitat ha de durar més de 4 segons o caudalies. Hi ha altres sensacions com les de tanins en boca, que també persisteixen i que entrarien en aquesta fase. Per exemple, en el cas que ens quedin les dents una mica rugoses, indicaria que el vi es astringent, que té molta presència d’aquests.

La tècnica realment acaba sent fàcil d’aprendre. El que ja no ho és tant és el fet tenir el domini de transmissió de sensacions i descripció, del que en podríem arribar a nomenar art, oi?? Tot és qüestió de practicar 😉

Salut i a tastar aVInturers!

Elisabet Cots Foraster.

RUTA DE VINS DO CATALUNYA A LA FESTA MAJOR DE GRÀCIA 2015!!!

fulletó ruta vinsHan acabat aquests dies on, al entrar al barri de Gràcia, pots transportar-te a París, Japó, a un zoològic, entre plantes carnívores, sentir-te dins la pel·lícula d’Avatar, o un pensador més i fins i tot voler entrar en un quadre i que et facin a tu “el beso”…entre molts d’altres, i tot això sense moure’t de Barcelona!

I de la mateixa manera, tanca la quarta edició consecutiva de la ruta de vins de la DO Catalunya dins la programació de la seva Festa Major tant popular, festa patrimonial d’interès nacional.

Qualsevol persona podia gaudir de diferents referències de vins de la DO Catalunya anant a cada un dels punts marcats, que coincidien amb carrers guarnits. Ara bé, si en volies saber una mica més, la sumiller d’aquesta DO dirigia els tastos per tots aquells amants que volguéssim tenir-ne més informació.

IMG_20150823_183653

La programació i tria per aquest any va ser la següent:

  1. 1. Pla de la Creu blanc del celler Rosell MirPLA DE LA CREU BLANC DEL CELLER ROSELL MIR A LA PLAÇA ROVIRA: un blanc fresc i elegant; varietat xarel·lo; amb aromes a anís, pera, poma, llimona; combina bé amb aperitius, arrossos, peix i marisc.
  2. 2. Plana d’En Fonoll blanc de la Coop. Sant Josep WinesPLANA D’EN FONOLL BLANC DE LA COOP. SANT JOSEP WINES: un vi blanc sec, afruitat i perfumat; coupatge de sauvignon blanc i moscatell d’alexandria; d’aromes intensos sobretot a notes tropicals (de pinya i préssec); queda bé amb formatges.
  3. 3. Visendra Parellada blanc de Bodegues VisendraVISENDRA PARELLADA BLANC DE BODEGUES VISENDRA: vi blanc suau de varietats principals xarel·lo, pansa blanca i parellada; és d’aromes intensos, començant amb fruites com, plàtan, pinya i mango, també a herbes com el romaní i fins a pètals de rosa; pot maridar tant amb amanida, pasta, arrossos i fideuà, cremes de verdures, com aperitius, formatges, peix i carn blanca.
  4. 4. Viña Heredad rosat del celler Segura ViudasVIÑA HEREDAD ROSAT DEL CELLER SEGURA VIUDAS: vi rosat elegant de varietats tempranillo i merlot; aromes d’intensitst mitjana on hi destaquen fruits vemells i també a préssec i pinya; els rosats queden bé amb algun formatge, peix, paella.
  5. 5. Ermita de Sant Gil negre del celler OlivedaERMITA DE SANT GIL NEGRE DEL CELLER OLIVEDA: vi negre suau de varietats carinyena i garnatxa negre; amb una aroma molt afruitada; és ideal per un aperitiu, com també amanides, formatges suaus, aus, peix i marisc.
  6. 6. Ca N’Estruc negre del celler Ca N’EstrucCA N’ESTRUC NEGRE DEL CELLER CA N’ESTRUC: vi negre amb un coupatge de tempranillo, syrah, merlot i cabernet sauvignon, perfecte per menjar amb carns vermelles, conill, embotits i formatges.
  7. 7. Cap de Ruc rosat d’agulla del celler RonadellesCAP DE RUC ROSAT D’AGULLA DEL CELLER RONADELLES: vi rosat fresc i aromàtic; varietats principalment samsó, i a més, syrah i garnatxa negre; destaquen les notes de fruita vermella madura, caramel; En general els rosats queden bé amb molts plats, però en aquest cas els formatges grassos són ideals.
  8. 8. Frizzante blanc d’agulla del celler BachFRIZZANTE BLANC D’AGULLA DEL CELLER BACH: és un vi d’agulla fresc 100% muscat; els seus aromes són intensos de notes florals sobretot de rosa, i també a cítrics com la lima, taronja o d’altres; es pot prendre en qualsevol moment del dia, però pot quedar bé amb aperitius i peix al forn.
  9. 9. Sorbet rosat del celler Martí Serdà a la Placeta Sant Miquel (Luís Antúnez)SORBET ROSAT DEL CELLER MARTÍ SERDÀ: vi rosat fet amb una selecció de garnatxa blanca i garnatxa negre, és el primer vi del món pensat per fer sorbets; d’aromes de flor blanca, o fruita com peres, pomes, maduixes; acompanya bé amb aperitius, amanides lleugeres, verdures, pastes, arròs de peix, carns blanques, paix i marisc.
  10. 10. AA Garnatxa negre del celler Alta AlellaAA GARNATXA NEGRE DEL CELLER ALTA ALELLA: vi fresc i golós 100% de garnatxa negre; amb aromes fruitals a préssec, pruna, maduixes; marida bé tant a l’aperitiu com el sobretaula, amb formatges, peix i marisc, arrossos o paelles i carn de caça.
  11. 11. Viña Sol blanc de Bodegues TorresVIÑA SOL BLANC DE BODEGUES TORRES: vi blanc sec, fresc i elegant de raïm de parellada i garnatxa blanca; amb aromes fruitals de poma, pinya, raïm, mandarina, com també a confitures i anís; es pot beure a l’aperitiu, amb amanides, formatges per untar, arrossos, peix i marisc.

He de dir que al principi vaig tenir una sensació de falta d’informació de funcionament, per part dels que semblaven ser de l’organització. Potser perquè, per defecte, pensem que tot s’ha de reservar i pagar amb antelació. Però tot era més fàcil i simple, només havies de ser una mica abans de l’hora marcada en el punt de la ruta, ser dels 30 primers, i aquests eren els que podien gaudir de l’explicació més propera de la sumiller i d’una copeta. Tot i així, si arribaves una mica més just, tenies la opció de demanar-te una copa a la barra (per un euro) i acostar-te al voltant de tots els amateurs. La qüestió era poder escoltar l’explicació i compartir l’experiència i qualsevol pregunta que et sorgís.

IMG_20150823_184254

El tast, en general, no dura gaire més de vint minuts. Començava amb una breu situació de la història, tradició i cultura dels vins que s’elaboren a Catalunya, a més de la creació de la DO i el seu funcionament. Com bé explicava la sumiller, la DO Catalunya és una de les 11 que hi ha al territori (a part de la DO Cava). És una de les més joves (fa 16 anys que funciona amb força en el mercat), però la que més embotella i exporta. La raó per la qual sigui la que més exporta és tant senzill com que quan estàs a l’estranger, els és més fàcil saber , a més també, de ser la més estranya d’entendre. Per què? Doncs perquè avarca tot el territori tradicionalment vitícola català, conviu amb la resta de DOs. Això vol dir que un mateix celler pot arribar a ser o elaborar vins de tres DOs diferents (Cava, Catalunya i qualsevol de la resta). Els que elaboren vins sota la DO Catalunya, segueixen un tipus de controls diferents, però en molts casos hi ha cellers que decideixen que una part del seu vi vol ser DO Catalunya ja que tenen un interès més aviat comercial. Té 35 varietats de raïm autoritzades (que en són moltes), el que fa que l’elaborador es pugui adaptar molt més a les necessitats del consumidor final.                  

I finalment, prosseguíem a degustar el beuratge que tant desitjàvem. Primer la fase visual, seguíem amb la olfactiva i acabàvem amb la gustativa. I que no falti!!, sempre queia la pregunta del maridatge!!

Us hi apuntareu l’any que ve??

M’agradaria tancar aquesta entrada amb dues frases de les campanyes promocionals de la DO: “Som d’on venim” i “A Catalunya fem vins des de fa més de 2500 anys, encara no els has tastat?”.

Salut aVInturers!!

Elisabet Cots Foraster.

El celler d’Alimentació i vins xic…el cor d’una botiga!

Hi ha botigues i botigues. I trobar-ne una dels anys 30 que segueix activa i passant de generació en generació mantenint el mateix concepte, es pot dir que és un luxe.

Ells es defineixen com “una botiga d’alimentació especialitzada, de vins i caves, amb un celler amb una gran varietat de vins de Catalunya i on també hi podràs trobar productes ecològics, gourmet i plats preparats. Disposem de vins, formatges, foie, bolets i fruita de la millor qualitat. Botiga molt recomanable de l’Eixample tant per els vins catalans com pel productes biològics. La relació qualitat preu es boníssima i mes encara en fruites, verdures i entrepans.”

botiga vins xicceller vins xic celler vins xic

I no els falta pas raó! La sensació que me n’enduc és que realment hi pots trobar pràcticament el que vulguis. Aquella fruita o verdura que et falta i que fa mandra anar al súper només per comprar això, pasta de tot tipus, preparats per fer arrossades o paelles que et resolen un dels dinars del cap de setmana, espècies per donar encara més gust a qualsevol cuinat que vulguis fer, conserves, te, olis, els snacks necessaris per fer aquell pica pica que tant ens agrada fer abans d’endinsar-nos en els plats principals del menú, la part de xarcuteria i formatges…i paro perquè no acabaria! El que no vull descuidar-me és aquella part, la que està més al fons, la que et fa passar per les altres parts visibles de la botiga fins que no hi arribes, la que segur que amaga algun secret i boniques històries…tots tenim els nostres secrets, cops amagats, coses que ens fan especials, i el d’aquesta botiga és el seu celler! Hi ha una excel·lent tria de vins, meticulosament classificats per DO’s, de Catalunya, alguns de la resta d’Espanya i alguns d’internacionals…tot preparat per triar i remenar!

A més a més, un cop al mes fan tasts dijous i divendres, podeu seguir-los a la seva pàgina de Facebook i en sabreu tota la informació! Passeu-hi ni que sigui a donar un cop d’ull! No us decebrà!

La trobareu al Carrer Casp núm. 57 bis!

Elisabet Cots Foraster.